A la llum dels poetes que cita dylan thomas, sylvia plath, leopoldo maría panero, pedrolo, anne sexton i, amb significativa insisténcia, felícia fuster i maria mercé marçal , l autora configura un paisatge sempre obac en qué reflexiona entorn no només de la creació poética, sinó també de la vida i la mort, la memória i l oblit, l amor i el desamor. i ho fa amb imatges volgudament brutals que combinen el fred i la pell, la tenebra amb la sal d alta mar, la casa i la barbárie d europa, el foc amb la neu no en va el seu primer poemari s intitulava dos hiverns i un incendi : «som dos miralls aïllats / som la pols de l amor incinerat / i aquesta pols ens va colgant / com la neu que ara cobreix / la nostra casa en venda». del próleg de mireia calafell.
