Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tant com mhauria agradat; daltres ocupacions ... mhan acotat molt lespai. malgrat aixó, he continuat aprenent alguns dels inédits i inesperats viaranys que agafa molts cops lescriptura. i si fa deu anys parlava del rau rau que suposa haver de deixar definitivament un article una ressenya , mentre escrivia les págines que ara presento, també he aprés que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar hi, mirar darrodonir ho, afegir hi, retallar hi, modificar ho, intentar polir ne alguna punxa. i si bé és ben veritat que la sensació de moderada insatisfacció és inherent al fet descriure, també és cert que escriure, que la página (o la pantalla) en blanc, és un dels plaers més satisfactoris que hi ha, una de les joies més enlluernadores que existeixen. deu anys després de laparició de dona finestrera, eulália lledó torna per celebrar les escriptures femenines que més lhan commoguda. eulália lledó aplega i reescriu alguns dels seus articles, conferéncies, ponéncies i ressenyes sobre algunes de les figures femenines més destacades del món literari internacional i catalá; maria mercé marçal, m. antónia salvá, jane austen, colette, charlotte perkins gilman, i un llarg i lluminós etcétera.
