El dia que vaig conéixer la rosa vaig pensar que seria la meva dona.era tot el que un home podia desitjar. tenia uns cabells negres lluents que sarrissaven fins al clatell. ah, i quin clatell... segur que era suau com la pell dun préssec. peró no va ser aixó el que més em va atreure della. van ser els seus ulls: uns ulls que parlaven de somnis i de promeses; de ganes de divertir se; de futur, en un clar desafiament als temps de fam i de guerra que vivíem aleshores.barcelona, juny de 1938. josep savall, un jove mecánic de laviació de la república, coneix la rosa a la revetlla de sant joan. la seva incipient relació es veurá interrompuda per les vicissituds duna guerra que está a punt de mostrar la seva cara més cruenta. lun des dels camps daviació on els caces surten cada dia cap al front i laltra des duna barcelona amenaçada per les bombes, inicien una correspondéncia que no saben on els portará. un destí incert, unes vivéncies mai imaginades posaran a prova lamor i les esperances duna joventut robada.
