Conten que als embriacs la terra seæls escapa i han dæagafar se al fanal. no sé si és la terra o sóc jo, per. a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. miro la gent que passa i penso en els xacals. notes dæun estudiant que va morir boig és el diari dæun inadaptat en plena rebel.lió contra el món. no pas un diari convencional, sinó un calidoscopi de trossos de vida íntima esgarriada en la gran ciutat; un aplec de fotogrames que capten, sota la calma de la gent obedient, la bogeria dæun món a punt dæestimbar se. escrita el 1933, aquesta obra de primer ordre podria ser la dæun jove artista dæavui. pertany a la família dels llibres visionaris i sembla escrita expressament per a nosaltres, lectors dæun temps convuls que assistim a læensulsiada dels miratges.
