Aquest llibre, per a mi el més rodó i contundent dels reculls poétics del roc, té sobretot tres virtuts. la primera, el sentit del joc i la ironia, que defugen per tant el transcendentalisme peró que alhora, i sota la lleugeresa aparent, també saben esquivar la trivialitat; la segona, el domini de la forma, un excel·lent vehicle per al joc lingüístic i lestirabot amb grácia. la tercera virtut té molt a veure amb la ja citada novel·la austrália: lautocrítica, present a tot el recull i, de manera molt marcada, en el final de molts dels sonets. (del próleg de josep maria ripoll)
